Ens van fer creure
Ens van fer creure que no som prou forts per aguantar un part.
Ens van fer creure que la llet que el nostre cos produeix no era prou bona per alimentar al nostre nadó.
Ens van fer creure que el nostre instint de mares era erroni: que agafar, malcria. Que mimar, atonta. Que estimar és de febles.
Ens van fer creure que el de tota la vida era antiquat i no funcionava.
Ens van fer creure que unes gotetes podrien fer màgia.
Ens van fer creure que la paciència és de perdedors. Que tot el que volem hem de aconseguir-ho en dos segons i sinó ja no funciona.
Ens van fer desestimar les rutines. Ens van fer odiar el foc lent. Ens van fer pensar que la paciència és el nostre enemic.
I amb això, ens van fer oblidar que la vida es compon de les petites coses.
Ens van fer oblidar que la naturalesa és sàvia. Que la naturalesa connecta amb el pensament. Que el que surt del nostre interior és probablement el correcte. Que el que s'ha fet tota la vida, és així per què funciona.
Perquè els miracles instantanis, o no existeixen, o tenen un cost de pagar.
Ens van fer oblidar que la vida es compon de moments. Que els moments passen. Que el que un dia ens ho va fer passar malament, el dia següent passarà i fins i tot ho trobarem a faltar.
Que tota rutina, que tot costum esdevé la nostra amiga. Que el predictible, per als nadons, és el més gustós. I que quan creixin trobarem a faltar aquests costums.
La vida passa ràpid, i quan arriba un més a la família cal viure el Kusi Wawa (l'alegria de ser un més). Que probablement hi hagi moments durs. Sens dubte, és un procés d'adaptació a una nova realitat i no serà fàcil. Però també és el més bell d'aquest món i, sense cap dubte, el que recordaràs amb més amor i més felicitat. Feliç etapa famílies. Gaudiu dels vostres petits perquè un dia se'ns faran grans. Vindran altres coses també molt boniques, però ja no tindrem capacitat de balancearles en braços. De besar-quan vulguem i reconfortarles quan estiguin malament.
www.kusiwawa.com
Ens van fer creure que la llet que el nostre cos produeix no era prou bona per alimentar al nostre nadó.
Ens van fer creure que el nostre instint de mares era erroni: que agafar, malcria. Que mimar, atonta. Que estimar és de febles.
Ens van fer creure que el de tota la vida era antiquat i no funcionava.
Ens van fer creure que unes gotetes podrien fer màgia.
Ens van fer creure que la paciència és de perdedors. Que tot el que volem hem de aconseguir-ho en dos segons i sinó ja no funciona.
Ens van fer desestimar les rutines. Ens van fer odiar el foc lent. Ens van fer pensar que la paciència és el nostre enemic.
I amb això, ens van fer oblidar que la vida es compon de les petites coses.
Ens van fer oblidar que la naturalesa és sàvia. Que la naturalesa connecta amb el pensament. Que el que surt del nostre interior és probablement el correcte. Que el que s'ha fet tota la vida, és així per què funciona.
Perquè els miracles instantanis, o no existeixen, o tenen un cost de pagar.
Ens van fer oblidar que la vida es compon de moments. Que els moments passen. Que el que un dia ens ho va fer passar malament, el dia següent passarà i fins i tot ho trobarem a faltar.
Que tota rutina, que tot costum esdevé la nostra amiga. Que el predictible, per als nadons, és el més gustós. I que quan creixin trobarem a faltar aquests costums.
La vida passa ràpid, i quan arriba un més a la família cal viure el Kusi Wawa (l'alegria de ser un més). Que probablement hi hagi moments durs. Sens dubte, és un procés d'adaptació a una nova realitat i no serà fàcil. Però també és el més bell d'aquest món i, sense cap dubte, el que recordaràs amb més amor i més felicitat. Feliç etapa famílies. Gaudiu dels vostres petits perquè un dia se'ns faran grans. Vindran altres coses també molt boniques, però ja no tindrem capacitat de balancearles en braços. De besar-quan vulguem i reconfortarles quan estiguin malament.
www.kusiwawa.com