La meva vivència amb la Lactància Materna
És curiós perquè sempre he vist la lactància des del punt de vista d'assessora. Ara, en viure l'experiència a la meva pell, hi ha moltes coses que reafirmaria com a assessora, i d'altres que reflexionaria de manera diferent en transmetre-les a les mares que acompanyo. 👩🏫💡
La lactància és un tema molt ampli i variable segons cada mare. Podria passar hores parlant-ne, però avui vull compartir la meva vivència personal. ❤️
Per mi, la lactància està sent un procés molt animal; ho visc des d'un lloc instintiu i primitiu. 🐾 Si hagués de posar paraules internes a aquesta sensació, diria que és com l'arma que tinc per protegir la meva cria, i intento preservar-la costi el que costi sense que ningú ni res interfereixi. 🛡️
És una arma pacífica amb què no faig mal a ningú i, alhora, em fa reprendre la força d'una guerrera. Amb ella sóc capaç de cobrir totes les necessitats del meu nadó: vincle, nutrició, calma i seguretat. 🌟👶
Quan estava embarassada, visualitzava extreure'm llet perquè el pare i la germana poguessin donar-li biberó de llet materna i participar en aquest procés tan meravellós. 👨👩👧
Què ha passat a la realitat? 🤔
La realitat és que, en viure la força del vincle de la lactància, ha sorgit en mi aquesta part instintiva, que alguns anomenarien “egoista”, de voler preservar-lo fins al final, per mi, per ell i per nosaltres. 💕
En primer lloc, perquè mantenir la llet materna el màxim de temps possible és un concepte de salut. 🏥
En segon lloc, perquè el vincle durant la lactància és màgic i no hi ha paraules que el puguin descriure. ✨Els altres components de la família, tindran altres espais i formes per forjar vincles.
En tercer lloc, perquè la naturalesa ens proveeix això per una raó. Em rendeixo a això i intento conservar-ho. 🌿
En quart lloc, no sé si tornaré a ser mare i vull esprémer al màxim aquesta experiència de vida que és passatgera, ja que la lactància un dia arribarà al final. ⏳
La realitat és que tinc por que hi hagi interferències en la meva lactància, perquè l'estic gaudint tant que no vull que s'acabi. Quan parlo d'interferències, em refereixo a qualsevol element extern que substitueixi la teta com a aliment. 🍼🚫
Com a assessora, he vist nadons que han mantingut la lactància materna amb biberó i pit. Altres han estat fidels només a la teta, i alguns s'han decantat pel biberó un cop ho han provat. Aquesta és la meva gran por ara, mentre em preparo per tornar a la feina. Fins i tot diria que estic enfadada... 😠
Em veig empesa a fer alguna cosa que no vull, que no neix de les meves entranyes. Aquest muntatge social, de manera indirecta, m'obliga a reincorporar-me a la feina en un moment que per mi és molt d'hora per a Lúar. 🕒👶
Estic preparant-me al màxim per a aquest moment, creant un banc de llet i començant amb l'alimentació complementària, etc. 🍼🍽️
La pregunta que em faig és, si no comencés a treballar, ho faria tot això? Per descomptat que no... No tindria pressa per introduir la complementària i m'ho prendria amb molta calma. No donaria ni un biberó, no m'estaria traient llet cada dia i no tindria aquestes pors i preguntes de: ¿Pot ser el final de la meva lactància? 🤷♀️
Realment és un procés angoixant per a les mares. Quan rebia la mare amb aquestes inquietuds als tallers, no aconseguia entendre-les com ho faig ara. 💭
Si et trobes en un procés semblant, m'encantaria conèixer la teva experiència i que puguem compartir. 🤗
La lactància és un tema molt ampli i variable segons cada mare. Podria passar hores parlant-ne, però avui vull compartir la meva vivència personal. ❤️
Per mi, la lactància està sent un procés molt animal; ho visc des d'un lloc instintiu i primitiu. 🐾 Si hagués de posar paraules internes a aquesta sensació, diria que és com l'arma que tinc per protegir la meva cria, i intento preservar-la costi el que costi sense que ningú ni res interfereixi. 🛡️
És una arma pacífica amb què no faig mal a ningú i, alhora, em fa reprendre la força d'una guerrera. Amb ella sóc capaç de cobrir totes les necessitats del meu nadó: vincle, nutrició, calma i seguretat. 🌟👶
Quan estava embarassada, visualitzava extreure'm llet perquè el pare i la germana poguessin donar-li biberó de llet materna i participar en aquest procés tan meravellós. 👨👩👧
Què ha passat a la realitat? 🤔
La realitat és que, en viure la força del vincle de la lactància, ha sorgit en mi aquesta part instintiva, que alguns anomenarien “egoista”, de voler preservar-lo fins al final, per mi, per ell i per nosaltres. 💕
En primer lloc, perquè mantenir la llet materna el màxim de temps possible és un concepte de salut. 🏥
En segon lloc, perquè el vincle durant la lactància és màgic i no hi ha paraules que el puguin descriure. ✨Els altres components de la família, tindran altres espais i formes per forjar vincles.
En tercer lloc, perquè la naturalesa ens proveeix això per una raó. Em rendeixo a això i intento conservar-ho. 🌿
En quart lloc, no sé si tornaré a ser mare i vull esprémer al màxim aquesta experiència de vida que és passatgera, ja que la lactància un dia arribarà al final. ⏳
La realitat és que tinc por que hi hagi interferències en la meva lactància, perquè l'estic gaudint tant que no vull que s'acabi. Quan parlo d'interferències, em refereixo a qualsevol element extern que substitueixi la teta com a aliment. 🍼🚫
Com a assessora, he vist nadons que han mantingut la lactància materna amb biberó i pit. Altres han estat fidels només a la teta, i alguns s'han decantat pel biberó un cop ho han provat. Aquesta és la meva gran por ara, mentre em preparo per tornar a la feina. Fins i tot diria que estic enfadada... 😠
Em veig empesa a fer alguna cosa que no vull, que no neix de les meves entranyes. Aquest muntatge social, de manera indirecta, m'obliga a reincorporar-me a la feina en un moment que per mi és molt d'hora per a Lúar. 🕒👶
Estic preparant-me al màxim per a aquest moment, creant un banc de llet i començant amb l'alimentació complementària, etc. 🍼🍽️
La pregunta que em faig és, si no comencés a treballar, ho faria tot això? Per descomptat que no... No tindria pressa per introduir la complementària i m'ho prendria amb molta calma. No donaria ni un biberó, no m'estaria traient llet cada dia i no tindria aquestes pors i preguntes de: ¿Pot ser el final de la meva lactància? 🤷♀️
Realment és un procés angoixant per a les mares. Quan rebia la mare amb aquestes inquietuds als tallers, no aconseguia entendre-les com ho faig ara. 💭
Si et trobes en un procés semblant, m'encantaria conèixer la teva experiència i que puguem compartir. 🤗