Les pors dels nous pares/mares
Avui és el dia de tots els sants. I tant el dia dels morts, com Halloween són aquí.
Així, avui hem decidit parlar d'una història terrorífica. Què és el que fa més por als nostres pares? Sempre amb un toc dhumor.
Des que la teva o la teva parella esteu embarassats/des no us paren d'arribar històries terrorífiques.
Que si s'ha acabat el temps per a tu, que si ja no tornaràs a dormir mai més, oblida't dels teus hobbies.
I potser en part, és veritat. Perquè per un temps, la intensitat d'aquesta nova vida és tan forta que arrossega tot allò que troba al davant.
Però com a mare que ja ho ha passat, també et diré que es recupera. Que tornes a tenir temps per a tu. Que tornes a recuperar el teu espai. Això sí… amb muuuuuucha més organització. Perquè el teu temps és teu, però planificant-ho bé. Perquè com que no ho facis, tu n'ets la primera víctima i et quedaràs sense temps per a tu.
Després si ets una dona embarassada arriben les història de terror del part. Que si és molt dur, que sí que dolor, que si a la meva cosina li va passar no sé què….
En realitat és igual què hagi passat a qui sigui. Perquè cada part és diferent. I el que és important és que tu et sentis segura de tu mateixa, sàpigues què és el que vols i tinguis molt clar què és el que necessites al teu part.
Perquè hi ha moltes històries de terror al voltant de convertir-se en pare o mare. Però no hi ha cap història tan terrorífica com veure el teu nadó patir. Així que, sigui el que sigui, reivindiquem el típic tòpic. Donem gràcies per què la vida ens ha donat la fortuna de compartir el nostre temps amb aquesta nova vida i esperem poder acompanyar-lo durant molt de temps més.