Nadons d'alta demanda i còlics

En aquests últims dies li he estat donant moltes voltes al tema dels nens d'Alta Demanda. No tinc dubte, que la nostra filla ho era. Sobretot ara que puc comparar de primera mà amb altres nadons. Tranquils, que dormen, mengen i fan caqueta. És clar que ploren, perquè tots els nadons ploren en algun moment quan alguna cosa no els agrada (o estan incòmodes pel bolquer brut, o tenen gana, etc.)

Els nens d'alta demanda són altra cosa sens dubte. En la meva experiència personal, la nostra filla no dormia en tot el dia. Jo no podia menjar gairebé. Havia de tenir el menjar preparat i, just després de donar-li de mamar havia de menjar en segons perquè si no menjava així, no menjava. Una dutxa era impensable, perquè la nostra filla es posava a cridar com si la estiguéssim torturant. Un passeig en cotxet? Era per a ella un càstig. Plorava, plorava i plorava. I ja no parlem del cotxe. No suportava estar a la cadira del cotxe. I no, no la tranquil·litzava ni la feia dormir. La feia cridar, la feia plorar, la feia patir ...

A vegades passejant (per sortir jo de casa més que res) quan em creuava amb altres pares amb el seu nadó dormidito dins del seu cabàs em donava una pena tan gran. Per què ella havia de plorar tant? En aquest moment, ni vaig pensar que podria ser un nadó d'alta demanda. Jo veia que ella era molt alerta. Mare meva! Si ella va néixer amb els ulls oberts! La primera vegada que la vaig veure a l'hospital, just després de néixer, ja tenia aquells ulls grans bonics mirant-me! Uns ulls profunds, que semblava que ja coneixien aquest món. Una passada! Quan em donava una treva en la seva cadireta, en comptes de relaxar-se i quedar-se adormida amb el seu balanceig es dedicava a fer-se botar més fort. El mòbil del bressol, en comptes de quedar-se tranquil·la mirant-lo, jugava a intentar tocar-lo amb els peus (amb només un mes!), Quan la posàvem en un balancí, en comptes de gaudir del balanceig semblava que estudiava el mecanisme per saber com funcionava. No havia de tenir més de dos mesos que ja ballava el "Uptown funk" de Bruno Mars amb mi.

No hi havia dubte que era una petita diferent. Què us diré jo que sóc la mare? Que és una nena especial. ¡Jaja! Però tot ve a un preu ... sense dubte! I les batalles que teníem perquè, durant el dia, almenys fes una migdiada de 30minuts són indescriptibles. I, al que anava amb aquests pensaments, que moltes vegades tinc la sensació que els còlics (en el nostre cas) havien d'anar molt lligats a les seves característiques. Era una bebè que tot just dormia. Sempre havia d'estar en contacte amb mi i, gràcies al fet que hi ha el porteig perquè si no, no sé com ho haguéssim fet! Sempre tan alerta, sempre desperta (qualsevol s'adormia 'que això era una pèrdua de temps i d'esperit!) Sens dubte arribava la nit que estava més que cansada. Estava esgotada.

Com bé sabeu, en Kusi Wawa som del corrent que creu que els còlics tenen dues parts molt diferenciades molt importants:

- El còlic s'inicia per un dolor / malestar físic que sent el nadó a la zona intestinal. Li fa mal o li molesta. És per aquesta raó que tractem aquest malestar amb la Wawa Band. La calor actua com a analgèsic, així que deixa de sentir dolor. A més, la calor activa la circulació pel que aplicat a la zona intestinal ajuda a expulsar gasos, a facilitar el trànsit per fer caca, etc. L'aromateràpia, sens dubte, ajuda a relaxar tant a nadó com pares.

- Un cop el nadó sent el dolor a la panxeta es desespera. Aquest no sap com gestionar aquest malestar, així que comença a plorar (és l'única manera que tenen de comunicar-ho). Es desespera, comença a moure mans i cames ràpid. Com més les mou més nerviós es posa. A l'estar cansat de tot el dia, la seva capacitat de "aguantar" una incomoditat així és molt difícil per a ells. Aquesta és la que diem, la part més emocional del còlic. En aquesta part, ens cal donar-li el suport necessari al nadó per ajudar a relaxar. I ho fem mitjançant cinc "passos" a seguir que ens suggereix un pediatre americà: Dr Harvey Karp (www.happiestbaby.com).

Més que res, ho interpretem com suggeriments a tenir en compte, tot i que cal adaptar-les a la teva nadó i el que vegis que a ell li agrada. Per a nosaltres, la combinació dels dos factors va ser clau per relaxar a la nostra petita perquè, l'un sense l'altre semblava que tenia una deficiència. Faltava alguna cosa.

Quan la nostra petita es desesperava, ara veig molt clar que també era a causa del "ritme de vida" que portava durant el dia. Sense voler dormir, sempre alerta, sempre jugant o fent 'esport' (per la seva edat, aixecar les cames per tocar el mòbil o balancejar per fer-se botar més ràpid podria ser considerat com a tal). La nostra petita arribava rebentada a la tarda.

Tinc molt clar que tot afecta. I moltes vegades, no només l'estat dels nadons sinó també l'estat dels pares. Si és que quan arribava la tarda, no només la nostra filla estava rebentada. Jo també! Estava esgotada del ritme que havia hagut de portar al llarg del dia. No podia més ... i encara quedava la traca final! El Mètode Kusi Wawa, gràcies a la seva senzillesa, ajuda a donar opcions als pares que ja no saben què fer per relaxar el nadó. Són unes pautes a seguir que, al cap d'un temps d'anar aplicant dia a dia vas fent-te teves i les vas adaptant al que teu nadó necessita. Precisament aquesta tranquil·litat de saber què cal fer, de tenir un objectiu, de saber què estàs ajudant-ens tranquil·litza molt. I no hi ha millor escenari per pal·liar els còlics del nadó que uns pares tranquils.

Para saber más sobre bebés de alta demanda:

http://www.bebesymas.com/desarrollo/bebes-de-alta-demanda-caracteristicas-i

http://www.bebesymas.com/ser-padres/sobrellevar-el-dia-a-dia-con-un-bebe-de-alta-demanda

Coneix el mètode kusi wawa aquí, que t'ajudarà a relaxar el teu nadó amb còlics
http://www.kusiwawa.com
http://www.kusiwawa.com/wawa-band